Els gegants i els nanos són els únics elements festius tradicionals que fins ara han estat documentats a Cambrils. De mulasses, dracs, víbries o àligues, per posar algun exemple, no se n'ha descobert de moment la seva presència al nostre poble, ja que més aviat corresponen a elements propis de ciutats, identificatius de la rellevància que va tenir un municipi en èpoques passades.

No està clar encara quan Cambrils comença a tenir gegants. Tot i mancar una referència exhaustiva en les fonts escrites, fins ara no ha aparegut cap referència anterior al segle XX. Així doncs, ens hem de centrar especialment en les fonts orals. La referència més antiga que s'intueix és l'existència de parelles de gegants formant part de les festes dels barris a la vuitada de Corpus al Nucli Antic de Cambrils. Aquestes festes iniciades a finals del segle XIX(1) quedaren molt arrelades a les persones que les varen viure. Quan es comenta la presència de gegants en les esmentades festes, apareix de forma molt difosa una parella de caps de gegants molt antics que «deurien sortir d'alguna golfa» i que foren cremats a l'actual passeig Albert després de la Guerra Civil, segons diversos informants(2). Sense cap altra descripció, només hem recollit que eren relativament petits, segons un testimoni directe de la crema, fet que impossibilita avui conèixer més dades. Segurament, aquesta parella de gegants aniria relacionada amb la primera fase de la festa dels barris als voltants del canvi de segle. Si la hipòtesi és correcta, amb tota probabilitat que foren uns gegants relacionats amb el barri del carrer Major ja que les persones que varen intervenir en la festa, que va finalitzar amb la seva crema, estaven relacionades amb aquest barri. També l'escenari de la crema, el passeig Albert, era el lloc on el carrer Major celebrava la seva festa grossa.

La relació entre gegants i festes de barris va ser molt intensa a les nostres contrades a cavall del segle XIX i XX. Sense anar més lluny, a Montbrió del Camp, s'ha conservat molt arrelada aquesta tradició amb diverses parelles de gegants segons els barris i amb exemples molt antics com els gegants del barri de la Closa, construïts el 1814 i avui encara en actiu(3).

Sembla ser, doncs, que d'aquest pòsit inicial, a la dècada dels anys trenta, es va construir un nova parella de gegants al carrer Major. D'aquests se n'han conservat diverses fotografies. Gràcies a elles hem calculat que els gegants del carrer Major feien 2,75 m el senyor i 2,60 m la senyora. Eren un dels símbols de les festes dels barris i cada any es col·locaven a l'interior de cal Dolça(4), on durant les festes dels barris tothom els podria veure. Els seus vestits representaven uns pagesos mudats, ell amb armilla i barretina i ella, curiosament, amb mantó florejat (5). Els braços eren plens de serradures, fet que en ballar els movien d'una forma molt divertida, igual que els tipus de gegants anomenats "manotes". A més d'actuar a les festes dels barris, un informant ens comenta que "quan l'Ajuntament necessitava els gegants per a una festa, missa o "pasacalle", els deixaven, perquè la propietat era del barri del carrer Major». Sabem també que segurament foren els primers gegants cambrilencs que assistiren a alguna festa fora del municipi. Diverses fotografies ens ho demostren, fet que ens dona informació sobre l'existència d'una primera colla de persones que tindrien cura de forma més o menys fixa dels gegants. Aquesta parella de gegants que sembla que fins i tot se'ls anomenava amb noms concrets, anava acompanyada d'un conjunt de nanos, dels quals avui encara se'n conserva un. Dels gegants del carrer Major, es desconeix quin va ser el seu final, que va anar molt lligat amb el final de la festa dels barris al Nucli Antic a mitjans dels anys 50 del segle XX

Els altres gegants històrics que trobem posteriorment són els gegants del carrer Creus. Gràcies a l'única fotografia que hem pogut aconseguir, calculem que feien 3,5 m el gegant i just 3 metres la geganta. Aquesta alçada tan imponent del gegant el fa el més alt que, fins ara, ha tingut mai Cambrils. L'alçada el va fer anomenar "El Peuots"(6), renom d'un habitant del nucli antic de molta alçada. Eren una parella de gegants molt més còmics que els altres i anaven vestits d'una forma una mica estrafolària. La seva expressió de cara també era força expressiva igual que els gegants del carrer Major. Sembla ser que pesaven molt i eren molt difícils de portar.

Per sort, coneixem exactament el dia que es varen inaugurar. Concretament va ser el 10 de juny de 1947 tal i com s'expressa al programa d'actes de la festa del barri de les Creus: «Tarde, a las 8. El cuarteto de "Gralles", hará su presentación con un bonito y animado pasacalle por el Barrio; y en esta hora, el vecindario con las "Gralles" se dirigirá a esperar y dar la bienvenida a los nuevos Gigantes que harán su entrada al Barrio con un derroche de fuegos, confeti, etc. (...) Acto seguido se organizará un Gran Baile de Verbena con asistencia de los GIGANTES y NANUS y con la colaboración del cuarteto LOS ASTONS». Aquest acompanyament de gralles no era l'única música amb què ballaven els gegants del carrer Creus. Els veïns encara recorden les sobretaules dels dinars de barris amb la sessió de discos dedicats amb la música de Ràdio Andorra, connectada a uns altaveus que donaven al carrer.

Els gegants del carrer Creus no arribaren a sortir al carrer més de 5 anys, ja que varen deixar el carrer quan s'acabaren les festes de Barris(7). Posteriorment varen ser guardats a les golfes d'una casa del mateix carrer Creus on es deterioraren ràpidament. Finalment, fa uns 20 anys, a causa al seu lamentable estat, es varen llençar a les escombraries.

Finalment, la parella de gegants més moderns dels anomenats històrics són el Pere i la Camí. «Propietat de l'Ajuntament, inaugurats l'any 1954 amb motiu de la festa Major extraordinària celebrada amb ocasió del Centenari de la definició dogmàtica de la Puríssima Concepció de Santa Maria, i que ha sofert diverses restauracions i també canvis de vestuari(8)». Han rebut diversos noms durant els anys ja que se'ls ha conegut com el Rei i la Reina o els Gegants de l'Ajuntament, en contraposició amb els antics gegants dels diversos barris.

D'aquesta parella si que existeixen més referències escrites. Per exemple hem recollit els moments previs a la seva estrena on es fixa el preu que es va pagar al taller El Ingenio de Barcelona: «Sobre la adquisición de una pareja de gigantes y de las gestiones realizadas y que el precio de los mismos se eleva a la cantidad de 11.000 ptas(9)». També el dia de la seva inauguració el desembre de 1954, va ser recollit a la premsa local: «Se dirigió en imponente comitiva al templo parroquial. Abría la marxa el "Ball de bastonets" de nuestra Villa, las "Gralles del Vendrell" con los gigantes y cabezudos que habían sido inaugurados la tarde anterior, y a continuación la "Colla la Muxerra del Xiquets de Valls(10)"».

Avui encara grans i petits poden gaudir d'aquest gegants gràcies a la Colla Gegantera "Tota l'Endenga", continuadora de la tradició gegantera de Cambrils que es complementa amb els gegants del Setge, l'Ermengol "Curcatropes" i la Magdalena "Foc a la metxa" construïts l'any 1994 per l'artesà Manel Casserres de Solsona i de propietat municipal. Varen aparèixer per primera vegada a la II Trobada de Gegants de Cambrils i en pocs anys ja han passejat el nom del nostre municipi per bona part dels Països Catalans inclòs l'Alguer (Itàlia).

NOTES

1 L'ANJUB, 1995, pàg.1
2 BLÁZQUEZ, 1994, pàg. 29.
3 DIPUTACIÓ DE TARRAGONA, 1999, pàg. 62)
4 VIDIELLA, M. 2000, pàg.226
5 AMADES, J. 1982-83, volum 3, pàg.17

6 VIDIELLA, M. 2000, pàg. 554

7 L'ANJUB, 1994, pàg.1
8 SALCEDA 1998, pàg.157
9 REVISTA CAMBRILS, 1954, pàg. 7
10 REVISTA CAMBRILS, 1955, pàg. 7

BIBLIOGRAFIA

L'ANJUB: Temps de barris. Full de divulgació de cultura tradicional i popular, núm.1, L'anjub, Cambrils, 1995.
BLÁZQUEZ, Marcel: "Una de gegants", Revista Cambrils núm. 278, III època, Cambrils, setembre 1994.
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA : Serveis culturals pels ajuntaments. Catàleg any 1999. Diputació de Tarragona, Tarragona, 1999.
AMADES, Joan: Costumari català
SALCEDA I CASTELLS, Josep: Quaranta anys d'estampes cambrilenques, vol I, El Mèdol, Tarragona,1998.
VIDIELLA, Montserrat: Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal, Ajuntament de Cambrils, Tarragona,2000.
Revista Cambrils, núm. 15, època I, Cambrils, novembre 1954.
Revista Cambrils, núm.17, època I, Cambrils, gener 1955.

ALTRES FONTS

Arxiu Ramon Ortiga: Programa de festes del Barri de les Creus (1947).

Arxiu Anjub: Entrevista Lluís Pedrola (1997).
Arxiu Anjub: Entrevista Amadeu Fargas i Maria Mas (2000).
Arxiu Anjub: Entrevista Montserrat Castells (1994).
Arxiu Anjub: Entrevista Enric Bas (2000).
Arxiu Anjub: Entrevista Joan Castellà (2000).
Arxiu Anjub: Entrevista Teresa Boronat (1994).
Arxiu Anjub: Entrevista Josep Maria Ill (2000).